Habitatges amb «encant»
«Un habitatge és molt més que quatre parets i un sostre. És l?escenari fonamental de la nostra vida».
Eduard Solé, Monapart
L’«encant» en general i també aplicat als habitatges és un concepte complex i una mica pervers. D’on ve aquest atribut? ¿L’encant el té l’habitatge o només una qüestió de percepció de qui el contempla?
Probablement trobaríem cert consens que els materials, les composicions de línies i la distribució són els activadors tangibles de l’encant. Tot i això, l’encant també està relacionat amb coses tan etèries, incontrolables i imprevisibles com la manera com la llum penetra a les estances, l’enquadrament que les finestres ens ofereixen del món exterior o, fins i tot, de l’erosió dels paviments després de anys dús.
Els barcelonins som ciutadans peculiars. Ens agrada la ciutat, però dins de la ciutat, ens llepen aquelles zones que semblen un poble. I la veritat és que antany van ser pobles. Aquests pobles són ara centres històrics, de vegades convertits en carrers de vianants que configuren les artèries comercials i socials més entranyables de Barcelona.
Aquest alt grau de consolidació d‟usos i activitats han convertit Sarrià i Sant Gervasi en dos dels centres històrics més desitjats de Barcelona. Tant de bo mai perdin aquesta essència.
